Gairebé tot de Matthew Tree
Un relat colpidor i honest per a tothom que alguna vegada s’ha preguntat qui va ser realment el seu pare.
Un relat colpidor i honest per a tothom que alguna vegada s’ha preguntat qui va ser realment el seu pare.
Mentre en Matthew Tree buidava el pis dels seus pares a Londres, va trobar els diaris de joventut del pare. Durant anys no va gosar obrir-los. El pes d’una relació difícil, plena de silencis, crítiques i frustracions, era massa gran. Fins que un dia ho va fer. El que hi va descobrir no eren només les vivències del pare que coneixia. Eren també les d’un jove brillant, insegur, obsessionat amb Déu i el sexe, que intentava trobar sentit a una vida que no li era fàcil.
A través de les seves lectures, les dones que va estimar, les contradiccions, les novel·les que va escriure i les batalles que va perdre, Tree reconstrueix un home a qui no va arribar a conèixer del tot en vida. I ho fa amb una barreja de dolor, compassió i fins i tot humor. I, alhora, ens ofereix un retrat magnífic de l’Anglaterra de mitjans del segle XX.
Gairebé tot és un llibre únic: una biografia, una investigació, un viatge cap a la redempció.
Matthew Tree va néixer a Londres, ja fa massa temps. Es va traslladar a Catalunya el 1984 i al cap de nou anys va treure la seva primera novel·la, escrita directament en català. Des d’aleshores ha publicat nou llibres més en català, incloent-hi ficció, assaig, diatribes, autobiografia i un road book. En anglès ha publicat cinc novel·les i un recull d’articles (dos d’aquests llibres han estat traduïts al català, però no pas per ell). També ha treballat com a guionista per a diversos programes de ràdio i televisió, ha fet recitals dels seus textos arreu dels Països Catalans i col·labora regularment amb articles a El Punt Avui i a la revista Catalonia Today. També ha contribuït amb articles esporàdics al Times Literary Supplement, Núvol, El Món d’Ahir i L’Avenç. I ja està.
Desde lejos, Marisa ve cómo su hijo adoptivo se apaga: atrapado en una relación donde la violencia no deja marcas visibles… y donde él insiste en negarlo.
Mientras nadie la toma en serio, intenta reconstruir la verdad con las pocas piezas que le llegan: silencios, excusas, llamadas cortadas, culpas heredadas. A su alrededor, su propia vida también se resquebraja: un amor tardío, un mago, una pérdida doble. El Nudo Imposible es un thriller psicológico narrado desde la mirada de una madre que sospecha lo peor y lucha contra lo más difícil: la incredulidad, la manipulación y el autoengaño.
¿Qué tipo de escritora soy? Soy orgánica: no planifico, empiezo a escribir y tiro millas. Cuando ya he dicho todo lo que quiero decir, ordeno.
Mis autores de referencia son Frank McCourt —«Las cenizas de Ángela»—, Laurence Sterne —«Tristram Shandy», que sigo releyendo aún hoy— y Miguel de Cervantes, un guionista enorme: el «Quijote» y las «Novelas ejemplares» son ejemplos canónicos de plantings, pay-offs, presentación de personajes y desarrollo de escenas. Maestros con un sentido del humor trágico-cómico como la vida misma. Como ellos, he sobrevivido —y sobrevivo— gracias al humor. Sí, las mujeres también nos reímos de nosotras mismas.
Mi estilo es el de una autoficción íntima, con ironía y mala leche controlada.
