L'obra poètica de Carles H. Mor pot suscitar reaccions diverses. A la recerca del sentit primigeni, a la recerca d'un llenguatge i d'una poètica que arrenca d'una tradició immemorial i sovint apartada de l'oficialitat, els seus textos apareixen com esclats de raó dins la follia dominant, com esclats de follia dins l'asèpsia imperant.Lliga totes les heterodòxies textuals i de pensament amb una tradició pròpia, arrelada a una literatura i a una geografia, a un paisatge. Un paisatge poblat per figures com Duchamp, Cravan, Sòfocles, Riba, Beckett, Pla, Marc i Turmeda entre d'altres.
