El coneixement no únicament es guanya establint relacions entre elements d'una mateixa espècie; s'esgarrapa també, més subtilment, establint relacions entre elements contraris. Hi ha d'haver un lloc futur que aculli les intuïcions de la ciència, les resplendors del pensament i les fulguracions de l'art i de la poesia.El poema, l'obra, es construeix o es forma a partir de la vida, dels atzars, dels encontres fortuïts, de la dispersió. Però, hi torna? I de quina manera?
