La reflexió filosòfica, la poesia i la pintura són els tres mitjans confluents que Pic Adrian empra de manera molt personal per a una singular recerca estètica en la seva Teoria de l'Essencialisme.La seva poesia emana la mateixa sobrietat de la seva pintura i del seu pensament. Els poemes, breus i intensos, són —parafrasejant-ne un— destil·lacions de gotes d'univers.Aquest volum conté dos dels seus llibres més representatius, en els quals indaga, en una espècie de mística de l'absolut, sobre la mateixa naturalesa de les coses, de la poesia, del silenci i del món; en definitiva, de l'home.
