L?obra de Fiama es caracteritza per la gran densitat de la paraula i per l?ús d?una poesia discursiva, de vegades fragmentària i de gran rigor i depuració formals -d?ençà Barcas novas (1967), el seu segon llibre-, sempre entrellaçant en el discurs la metàfora i la imatge. Amb la publicació d?Obra breve (1991), aquesta escriptora va reorganitzar tota la producció poètica fins al moment, incloent inèdits, d?acord amb la idea de poesia com a procés viu.
