Hi ha il·lusions que les porta l’edat, d’altres, el segle. L’amor és de les unes, la revolució, de les altres. Iannis Ritsos va ser un gran poeta d’aquests somnis.Ara s’esdevé que l’edat passa i el segle avança, i que el poeta ha d’escriure sobre l’ocàs de les il·lusions, o potser, més exactament, des de l’ocàs de les il·lusions. Els últims reculls poètics de Ritsos són portadors d’aquesta mirada, i aquest és el penúltim. La seva escriptura s’ha fet concreta i polida com un còdol de platja. Tot agafa un to de final d’estiu. Plou. L’hivern ja no vindrà?
