El 19 de maig de 1928, Josep Marimon va assassinar deu persones, vuit nens i dues dones. La Pobla de Ferran, el llogaret on es van dur a terme els crims, mai més no va tornar a ser el mateix. Però, què va impulsar l’assassí a cometre aquesta atrocitat? Quins raonaments el van dur a considerar lògica aquesta massacre?
Amb un estil proper i fresc, M. Carme Poblet fa uns reconstrucció novel·lada dels fets i ens apropa a les víctimes, la majoria infants, als seus desitjos i il·lusions, als projectes que imaginaven per a uns anys que havien d’arribar i que es va perdre per sempre més aquella tarda de primavera.
Però l’autora no es conforma només amb això; també dirigeix la seva mirada indagadora cap a l’assassí, per provar de desgranar els processos mentals d’aquest home que va decidir, tot d’una, que era necessari acabar amb la vida dels nens del poble i segar el seu futur d’una manera tan brutal.
