A vista d’ocell, El món que vaig aprendre a estimar és un viatge des del descobriment infantil de l’amor pels viatges a la construcció madurada d’una manera particular de trepitjar el món. Dins aquesta constel·lació de relats, el lector s’hi sent gairebé ingràvid i fora del temps. Les disset històries que conté són un intent de capturar impressions bellíssimes però fugaces, experiències viatgeres lluminoses, però també sovint inquietants, que revelen profundes veritats amagades. Amb una prosa poètica acurada i subtil, aquest llibre bressola l’esperit i el passeja per diversos racons de la terra fins a contagiar-li la nostàlgia serena i l’amor esperançat que l’autor sent pel món.
