La valoració i la percepció simbòlica que se li concedeix a l’art romànic català ha viscut canvis substancials des de finals del segle XIX a l’actualitat. La Renaixença va marcar l’inici d’un interès creixent per posar en valor l’estudi del patrimoni romànic, considerat el bressol de la nació. Des d’aleshores, aquest estil ha viscut un procés de patrimonialització constant, entès com l’apropiació simbòlica d’una determinada manifestació artística en clau identitària. Però més enllà de constituir una font d’identitat, actualment el romànic és un patrimoni amb un «principi d’ús», al qual la societat atorga diferents valors: artístic i estètic, de commemoració o de memòria, històric, econòmic, cognitiu, pedagògic, espiritual i fins i tot terapèutic.
Aquest llibre vol resseguir els episodis més importants de la història del patrimoni romànic català, com ara la descoberta, la salvaguarda i la diàspora, l’interès del col•leccionisme americà, la turistització, els agents socials i institucionals, i el paper dels museus i les noves tecnologies,temes que ajudaran a entendre perquè encara avui, el romànic català és objecte de desig.Es tracta d’un relat sobre la construcció social del patrimoni, que explora la relació entre la història i la memòria, en el que s’aborden diversos aspectes de l’ús públic del passat.
