"Els llibres perduts" són dos llibres de Blai Bonet que no es varen publicar mai: "Oh Calvary, Calvary" per problemes amb la censura i "El Jove" per problemes editorials. Davant la impossibilitat d’editar-los, el poeta va decidir desfer-los: una part en va quedar inèdita i una bona part va ser repartida entre llibres posteriors, sovint amb molts de canvis. "Oh Calvary, Calvary" va guanyar el Premi Carles Riba 1962 i, malgrat que s’hagi dit sovint, no és una primera versió de "L’Evangeli segons un de tants"; només comparteixen cinc poesies. D’altra banda, "El Jove" de 1971 és un llibre completament diferent d’"El Jove" publicat el 1987. Sense malentesos, doncs, el lector trobarà en aquest volum dos llibres a descobrir.
Aquests dos reculls es podran llegir ara per primera vegada com els va concebre l’autor: les poesies incloses en altres aplecs es mostren en la seva forma original i per primera vegada dialogant amb les altres poesies que integraven els seus llibres. Completen el volum el pròleg amb què Blai Bonet havia pensat encapçalar "El Jove" i la transcripció de l’expedient de censura d’"Oh Calvary, Calvary".
Blai Bonet (Santanyí, 1926 – Cala Figuera, 1997), poeta, novel·lista i crític d’art. Fill de família humil, va ingressar al seminari, però va haver d’interrompre els estudis eclesiàstics a causa de la tuberculosi. Bonet va escriure des del risc i la revelació, i la seva obra explora el cos, la fe, el desig, la malaltia i la paraula amb una intensitat extrema que trenca convencions formals i temàtiques. La seva obra poètica, amb títols com "El Color", "L’Evangeli segons un de tants", "El poder i la verdor" o "Nova York", n’és el centre i la manifestació més radical.
