Els textos d'aquest llibre es van publicar quan el món sortia d'un intent de destruir-se sencer. Beckett ha passat a la història com un autor difícil d'entendre, però l'humor estrafolari dels seus monòlegs l'acosten a les peripècies mudes de Buster Keaton o Charles Chaplin. En aquestes proses breus, du al límit la convicció que, d'un home, quan no en queda res, se n'arriba a veure la integritat real.
