La Blanca camina cap a la taquilla 16 sense desviar la vista de les rajoles del terra. L’obre i en recull les seves coses, les poques que queden. La Blanca canvia d’institut. Li ho ha recomanat el seu psicòleg. Al nou centre, ningú no la coneix, i allà l’Àlex i els seus no podran continuar humillant-la com ho han fet fins ara. Malgrat tot, la Blanca sap que deixa enrere moltes més coses bones que dolentes, per això mira amb certa nostàlgia el que ha estat el seu institut des de fa dotze anys. Tot i que ara també és feliç per aquesta altra vida que comença i que, per primer cop, li ve de gust explorar.
