La narració dels fets és dura, amb frases demolidores, que fan pensar en el despullament i la lucidesa de Ferdinand Céline. Ens col·loca enmig d’una ciutat ocupada militarment, en un estat de guerra on hi ha una violència generalitzada, i fa que, com el mateix protagonista, ens preguntem com es pot tolerar tanta por i tant horror sense tornar-se boig. Però no sempre actuem racionalment: «Tu penses que tothom fa servir el cap, però et diré una cosa, amic. Són temps que et posen un mirall al davant, temps en què tothom demostra qui és.»
En temps convulsos com els nostres, aquesta novel·la torbadora fa pensar que no implicar-se socialment i voler ser equidistant és moralment impossible. Com bé deia Elie Wiesel, «la indiferència és la personificació del mal».
Glòria Farrés
