Josep Maria Capdevila (Olot, 1892-Banyoles, 1972), filòsof, crític literari, periodista, és una figura notable i molt significativa del panorama intel·lectual català anterior a l’anomenada «Transició democràtica». Destacà per un ferm compromís amb el país, per les seves conviccions cristianes, però també per una sensibilitat extraordinària pels problemes de justícia social. En un dels seus llibres, En el llindar de la filosofia, escrigué el següent: «No ens separem ni un moment de la vida. Partim de les coses vives i viscudes i no ens en movem. Al cap i a la fi, la vida no és pas perquè en fem filosofia, sinó que la filosofia és per a explicar la vida.» I és que, segons Capdevila, només podem començar a fer filosofia «carregats d’experiències metafísiques i lògiques. Amb l’estudi sistemàtic no provem d’explicar-nos més clarament un món que confusament coneixíem. No li demanem gaires coneixences noves, sinó que, més que tot, ens aclareixi i ordeni les que ja teníem».
