Aquest deu ser el lloc
-
Daniel Sullivan és un professor de lingüística nord-americà que viu des de fa 10 anys a Donegal, Irlanda. Dona classes a la universitat de Belfast i els caps de setmana els passa amb la Claudette, la seva dona actual, i els fills que han tingut en comú. Fins aquí semblaria una novel·la amb un recorregut lineal i una trama previsible: les vicissituds d’un matrimoni. És això, sí, però també és molt més.
En Daniel i la Claudette són dues persones que han viscut experiències pertorbadores que els han deixat profundes ferides. La coherència d’un i la vehemència de l’altra s’entrellacen en aquesta novel·la, en la qual els personatges viuen moments molt intensos, alguns d’una tristesa aclaparadora.
“Aquest deu ser el lloc” és una novel·la complexa, rica en matisos i en la creació de personatges. L’autora, Maggie O’Farrell, ens proposa un exercici molt suggestiu: “viure” la mateixa realitat des de perspectives vitals diferents, encavalcant passat i present dels personatges. O’Farrell ha compost un fris discontinu espaial i temporal en el qual no grinyola res.
Per als lectors té molts atractius: Uns personatges “dibuixats” de manera molt convincent, un relat intens en ritme i emoció, un llenguatge precís i acurat, unes vivències colpidores... L’autora ha fet un exercici tan depurat que a voltes podem “passejar”, “sentir” i “respirar” el mateix que els seus personatges. Finestres obertes al seu món interior, a les seves relacions, als seus desitjos i als seus fracassos.
O’FARRELL, Maggie; Aquest deu ser el lloc. L’altra editorial. Barcelona, 2017. Traduïda al català per Marc Rubió.
Núria Costa
